dimecres, 10 de setembre de 2008

àfrica

no ho sé, nois, parlant del desert m'ha vingut com una mena de cosa i he hagut de fer-ho.
és una de les lletres del meu poemot africà, correspon a la part del desert de timbuctú.


N.1

Anàvem dins, per les lletoses
dunes ardents de l’àrid Sàhel
i penetràvem el vast desert
( ¿ o era el desert que ens penetrava ? )
ben custodiats d’arborescències,
iguals a focs d’antics profetes.
Creuàvem, muts, silencis plens
de temps estranys i caminàvem.
A prop de l’ombra del meu camell
el Sol pintava la trèmula ombra
d’en T. E. Lawrence amb un turbant.
En plè desert un home pesa,
exactament, la seva petja,
i fà una petja, exactament,
la mida d’una vida, jo pensava
mentre sincronitzava, pas a pas,
el meu alè al del meu camell
i el vent, sutil, s’incorporava
al compàs just del panteïsme.
Els ocells deien al silenci, amb jocs,
les lletres de cançons que coneixia:
deien Vivaldi, Bach o Coca-cola .
No cansa la distància, no cansen els quilòmetres,
és la inçertesa el que més cansa,
saber que allò que un home sap
no basta mai o sempre sobra.
Feliços i rendits a la sagesse
gaudiem amb l’estricta praxi atàvica
de tres o quatre coses essencials:
com trobar una ombra en plè desert
com orientar-se en el plà inmens,
encendre un foc amb excrements,
trobar els camells en el mar beix.


("àfrica. les lletres negres d'uns versos blancs". 2007 , inèdit )

darrera les oliveres hi ha els dàtils

en tornar de l'assaig prenc una cervesa amb els nois, a la terrassa de sota de casa. isham, argelí i iniciat en la tradició sufí. eli, senegalés i músic.

isham m'explica que hi ha no sé quants tipus de dàtils. també de cafè. al desert d'on és originari son pare, planten les oliveres per frenar el fortíssim vent de la regió. darrera hi planten els fruiters: figueres, magraners, palmeres.

nits a 45 graus, allà. conec la sensació. era a timbuctú, l'estiu del 2005. aire en flames.

a la regió del pare d'isham quan algú es queixa de la calor, els homes responen: "sí. i què si no pot fer uns fruits tan bons ? ".

isham diu que una palmera pot donar fins a 150 quilograms de dàtils per collita. però fins i tot les palmeres cal regar-les un cop per setmana. eli diu que 150 quilos tampoc no són tants.

els nois estan de ramadà. bé, crec que eli passa una mica del ramadà. té els ulls vermeis de fumar xocolata.

isham llegeix el corà als matins. jo, als matins, llegeixo vinyoli.

ah, isham diu que segons la tradició el dia comença amb la foscor. eli no està d'acord: quan el seu rellotge marca les 24:00h és fosc.

eli ha vist un reportatge a la tele sobre libia. diu que és un país increïble amb un president increïble. isham diu que gadaffi és un malalt mental en mans de metges des de fa anys.

pujo cap a casa pensant on he de plantar les oliveres.

però, a vegades, el vent no bufa des d'una sola direcció.

fa dies que no escric en paper. em sento brut. guixar purifica, els profetes ho saben.