dimecres, 27 d’agost del 2008

els vells del club atlètic

avui, al club, m'ha sorprès la rotunda absència de vells, ancians o viellards. ¿on era tota aquella col·lecció de cossos que pul·lulen habitualment pel vestuari i que semblen haver saltat dels quadres tenebristes de josé ribera lo spagnolletto, ("lo més gran" que diuen mallorca ) el rei absolut del barroc español? ¿on era la lenta i feixuga coreografia dels cossos lluitant per posar-se els calçotets o ajustant-se els panyals? ¿on eren aquells cossos decrèpits però plens de juventut, una joventut empresonada entre els plecs d'arruges, en la liquidiscència muscular, en la magror extrema que destil·la el cos que ha expremut tota la polpa d'una vida? ¿on eren els cossos d'atletes vençuts per la tortuga de zenó de la física en la línea de meta de la mort ? perdonin la metafísica. ambunapraula: ¿on eren aquelles discussions sobre política o futbol escopides amb veus de paper de fumar?

olor de carn de vell i orina. diguem-ho clar: la vellesa és una putada. és el banquet que la mort celebra al jardins la vida . però jo, que voleu que us digui, he trobat a faltar els meus vells, avui al club.

i pensant en els possibles motius de la seva sobtada desaparició, m'he recordat del sonet que els vaig dedicar ja farà un temps. i m'han vingut unes ganes bojes de penjar-lo al blog.




els vells del club atlètic

Com nens crescuts de cop, ja corrugats
els vells del club atlètic es barallen.
Disputen enrogits i res no es callen
pericos i culés, gossos i gats.

Prostàtics gens fleumàtics, despullats,
la terça edat vesteixen mentre fallen
qüestions incontinents amb les que es tallen:
política, futbol, celebritats.

Em dutxo contemplant dels vells patricis
els seus penis petits com cacahuets
(cadascú el té a la mida dels seus vicis ).

Si avui fan com quan eren caganets
i es volquen amb ardor a púbers capricis
¿serà que home i adult mai van juntets?


( de "Sonets del xi-Barri")