dimarts, 9 de setembre de 2008

dol-che & guevara

arribo a casa, obro la nevera, trec la bossa de m&m's que vaig comprar al duty free de praga, poso un disc d'omara portuondo, la ella fitgerald de la música cubana, i començo a endrapar cacauets mentre escric això.

he baixat caminant des dels verdi a casa mentre repassava en veu alta el text de rock and roll . pel camí, la gent em mirava amb cara de condescendència: pobre llunàtic ! als verdi he vist che, el argentino, el primer dels dos films de steven soderberg sobre el che guevara, amb un portentós benicio del toro performant el sòlid, incòlume bloc de marbre moral, metge impenitent, guerriller imbatible i ministre en les seves estones lliures anomenat ernesto che guevara. la peli acompanya a del toro-che des de la reunió al D.F. on coneix fidel castro i el posterior desembarcament a cuba, el 2 de desembre del 1956 a bord del granma, amb un grup de guerrillers, que culminaria amb la presa de la habana i el derrocament de l'exèrcit de batista, l'1 de gener de 1959. tot, esquitxat amb les intevencions del guevara, a nova york, l'any 1964, amb motiu de la intervenció de la delegació cubana a la seu de nacions unides. del toro està immens i soderberg aconsegueix teixir un història molt ben explicada. minut a minut, dissecciona la figura del che amb aquest bsiturí de precisió que, a vegades pot ser el cinema històric. quan s'ha acabat la peli, un té la sensació d'haver vist un che solitari, malgrat que es passa la peli acompanyat dels camarades guerrillers, saltant pels riscs de sierrra maestra. no recordo cap foto-granma on del toro aparegui sol. i, malgrat tot, ho està. és un home solitari en la seva grandesa moral, en la colossal talla de les seves virtut i coherència. potser sí que el flim és el que més s'assembla al cinema religiós, exposant les virtuts del sant guevara. tant de bó tots els flims religiosos fóssin tan bons.

segon dia seguit als verdi que te quiero verdi. però abans un parèntesi: avui estic combatiu. no sé si és per obra i gràcia del che, d'en soderberg o de qui, però aquí ve la primera: deixeu-me dir que la qualitat de la programació dels verdi ha caigut en picat des de fa, com a mínim, un parell d'anys. no sé exactament a qui o a què s'ha venut el senyor verdi, però des que els van donar el premi als milllos cinemes d'europa, han mort d''èxit. l'últim any m'he empassat plusieurs flims infames que pel fet d'estar rodats al desert de l'exotistán o a la selva de muylejistán han trobat una distribució que, francament, crec que no s'havien guanyat per la seva qualitat cinematogràfica. sóc un furibund partidari de defensar les indústries febles davant de les poderoses, però si us plau, siguem seriosos. "algunos truños del cine europeo", podria ser un nou capítol del gran llibre-homentage a l'inefable josé luis guarner autorretrato del cronista (ed. anagrama 1994), podria ser-ho -només que guarner era un tipus amb massa classe per aquestes excentricitats- tenint en compte la quantitat de merdetes que han pasturat per les pantalles dels verdi darrerament. ahir sense anar més lluny, vaig regalar-me un pastel·lot alemany, un llarg videoclip de romanticor, guanyador de no sé quin premi que, amb el títol de lo visible y lo invisible, es dedica recórrer tots els llocs comuns de la vida bohèmia, en aquest cas un parella de pintors madurs. la teoria, desfassada, caduca i falsa, del flim vindria a ser la següent: l'artista si no pateix no crea, ergo l'artista, com a creador que és, ha de patir, o sigui que ... som-hi nois, flagelem-nos i flagelem al personal, autodestruim-nos tots que l'art mos ho agraïrà !

en realitat jo volia començar parlant de la segona perifèria, el blog d'en subal quinina que per motius incerts però molt respectables ha decidit tancar el xiringuito. hauré d'esborrar, amb gran penúria la segona perifèria de l'ull on the blogs. o no. per que ... ¿què es fa en aquests casos? vull dir, tècnicament, ¿es pot considerar cadàver un blog mort? em pregunto si hem de seguir visitant-lo com qui entra a les runes d'una antiga casa, o cal oblidar-lo ràpidament com un davanter brasiler que es dona a la caipirinha. ¿eliminarà subal, el seu fill de la blogosfera ? adéu, en tot cas, a la segona perifèria com al palimsest elèctric, viu i lúcid que ens ha acompanyat tantes nits.

subal est mort. vive subal !!


ho sento però avui estic pamfletista i combactiu. o sigui que ... agarreu-vos !!

en una altre ordre de coses, o no, fins quan ? vull dir, què més ha de passar per què sortim al carrer o desembarquem a bord d'un granma de ràbia a les portes de l'ajuntament d'aquesta ex-ciutat i actual parc temàtic del turisme ?? vull dir què més ha de passar ? el senyor beau-fill de pute (és hora de dir a les coses pel seu nom: qui col·labora en un crim és un criminal!) ens ha despatxat una incommensurable monstruositat ( amb tot els respectes pels monstres ) arquitectònica davant del mar: el famós hotel vela del port. un delicte ecològic de primera magnitut amb la connivència d'un ajuntament ... ¿d'esquerres? una ciutat degradada de la seva condició de ciutat i convertida vomitori, en parc temàtic per obra de l'ajuntament i els empresaris adjacents, un centre històric que ha perdut el seu teixit social i la seva entitat física i ha estat suplantada per una proliferació de botiguetes de souvenirs, gelateries, botigues de roba i bars (prova de trobar una ferreteria al gòtic !). si fa 15 ó 10 anys m'haguéssin dit que el centre de barcelona es convertiria en una réplica dramática de lloret de mar, hauria rigut. avui, lloret de mar em sembla la rivière francesa al costat d'això. ¿ quan sortirem al carrer a defensar el patrimoni cultural de barcelona (comerços de barri, negocis centenaris, carrers nets de pixats, cagades i vòmits i deixalla, rètols en llèngües romàniques...) ? qui hauria de defensar el patrimoni cultural d'una ciutat, és a dir, allò que la fa única i diferent a totes les altres i, per tant, atractiva al potencial turista de qualitat, de les agressions de la corrosió globalitzadora? qui sinó l'ajuntament, les institucions públiques? i qui, sinó l'ajuntament (un ajuntament d'esquerres, per més inri) ha convertit aquesta ciutat en un destí per al turisme de masses de la pitjor espècie ?

fins quan hem de deixar que la xusma d'arreu del món (la barbàrie no té nacionaltat) se'ns pixi i vomiti a la boca, mentre el nostre ajuntament ens cús a impostos ?

la urbana i els mossos es dediquen a demanar papers als de pell fosca, als paquis que venen birres, però ni s'immuten quan un guiri o un local (atenció! a casa també tenim fills de puta: he vist energúmens pixant a les portes de l'ateneu barcelonès o a les fonts de la plaça villa de madrid, on l'endemà beuran els nens, tios que en recriminar-los la seva actitud, han empleat la mitja neurona que els queda en rebotar-se'm. malaguanyada esteril·lització !) es pixa al carrer o quan algú llença brossa al terra (l'altre dia vaig recriminar un xaval que llençava una caixa d'hamburguesa al terra a petritxol i quasi surto hostiat per tota la familia), tampoc no multa els guiris o locals que circulen pel mig de les rambles o altres llocs on està prohibida la circulació amb bici. i que consti que jo sóc ciclista, però ... o "follamos todos o se pincha la muñeca" !

això sí. l'ajuntament és infal·lible quan vol, i aquest any he hagut de pagar 170 euros de multa per unes escombraries que vaig llençar abans de l'hora permesa, un malaguanyat dia del 2005.

és per això que us pregunto, camarades ...

¿fins quan hem de deixar que els polítics seguexin fotent-nos el pèl d'aquesta manera? fins quan hem de deixar que especulin amb alguna cosa tan important com és el patrimoni social, arquitectònic i, en definitiva, cultural d'una ciutat ?

per quan la revolució ??!!