l'estiu se'n va pels eixodius de la tardor. sota les gotes, les cantonades dels terrats es contrauen i les rajoles recuperen la seva pell cetàcia. la terrassa és un gobi que emergeix sota la canícula a-gobi-ant. les llambordes de la plaça del pi brillen sota la bateria tremolosa de fanals municipals. el rosetó s'ho mira tot amb un escepticisme cíclop. però, ràpidament, tot s'eixuga. els carrers són dermis carnívores d'aigua. extramurs, la remor recorre els torrents eixuts com una gran serp invisible. encara forns els aljubs.
la veu de billie holiday cantant autumn in new york salta del cd, i passeja pel pis com una vella gata cega. no sé què fa la tardor a nova york, tant me fa, però aquí ha arribat de puntetes, fent-se l'estreta, amb quatre plujes tímides al bolso. ha entrat per la porta del darrera, discretament, com entra l'assasina a la pàgina 56 d'una novel·la negra.
com el terror, com la misèria, com l'odi i com les guerres, la nostàlgia es fabrica als laboratoris de l'especulació.
prou mariconades: la meva pàtria el meu hibiscus.
la veu de billie holiday cantant autumn in new york salta del cd, i passeja pel pis com una vella gata cega. no sé què fa la tardor a nova york, tant me fa, però aquí ha arribat de puntetes, fent-se l'estreta, amb quatre plujes tímides al bolso. ha entrat per la porta del darrera, discretament, com entra l'assasina a la pàgina 56 d'una novel·la negra.
com el terror, com la misèria, com l'odi i com les guerres, la nostàlgia es fabrica als laboratoris de l'especulació.
prou mariconades: la meva pàtria el meu hibiscus.
