dimecres, 10 de setembre de 2008

darrera les oliveres hi ha els dàtils

en tornar de l'assaig prenc una cervesa amb els nois, a la terrassa de sota de casa. isham, argelí i iniciat en la tradició sufí. eli, senegalés i músic.

isham m'explica que hi ha no sé quants tipus de dàtils. també de cafè. al desert d'on és originari son pare, planten les oliveres per frenar el fortíssim vent de la regió. darrera hi planten els fruiters: figueres, magraners, palmeres.

nits a 45 graus, allà. conec la sensació. era a timbuctú, l'estiu del 2005. aire en flames.

a la regió del pare d'isham quan algú es queixa de la calor, els homes responen: "sí. i què si no pot fer uns fruits tan bons ? ".

isham diu que una palmera pot donar fins a 150 quilograms de dàtils per collita. però fins i tot les palmeres cal regar-les un cop per setmana. eli diu que 150 quilos tampoc no són tants.

els nois estan de ramadà. bé, crec que eli passa una mica del ramadà. té els ulls vermeis de fumar xocolata.

isham llegeix el corà als matins. jo, als matins, llegeixo vinyoli.

ah, isham diu que segons la tradició el dia comença amb la foscor. eli no està d'acord: quan el seu rellotge marca les 24:00h és fosc.

eli ha vist un reportatge a la tele sobre libia. diu que és un país increïble amb un president increïble. isham diu que gadaffi és un malalt mental en mans de metges des de fa anys.

pujo cap a casa pensant on he de plantar les oliveres.

però, a vegades, el vent no bufa des d'una sola direcció.

fa dies que no escric en paper. em sento brut. guixar purifica, els profetes ho saben.