víctima d'un rapte de fatiga urbana m'escolo dins l'starbucks de la plaza de los cubos. faig temps abans d'entrar a veure control, la peli sobre els joy division. provo d'inquibir-me esòfag endins la lava amb cafeína i dos de sucres que l'atenta dependenta m'ha despatxat en un vas de cartró on hi ha escrit el meu nom.
impossible: la temperatura del cafè és la mateixa que la del racó de l'infern on em podriré per haver ficat els peus en aquesta franquícia feixista. entra un capellà jove acompanyat d'un vell. el jove va vestit de rigorosíssim negre, rígid coll blanc, duu la ratlla a un costat, un rellotge de marca i uns mocasins enllustrats. com qui mastega les fulles del seu passaport a l'infern disfruto cada cullerada del cheese cake. el jove capellà, formós, elegant, la cara immaculada de la virginitat i el vell departeixen, relaxadament, asseguts en una taula. faig una ullada al meu entorn, obro la llibreta i escric:
"para nosotros la espuma sólo puede ser de una forma: perfecta"
"la calidez de starbucks nos sale de dentro"
( i als tovallons )
"less napkins. more plants. more planet."
tanco la llibreta i dóno un darrer cop d'ull l'inquietant rostre del capellà jove. m'aixeco de la taula i vaig per sortir. en passar davant la taula, observo que el vell no va vestit de capellà, com havia intuït veient-lo d'esquenes. és un home gran, encorvat. el seu rostre reflecteix una certa fatiga. podria ser el pare del jove capellà, el seu oncle.
enfilo cap als golem. encara tinc una estona i entro a la llibreria 8 i 1/2. mentre passejo entre exemplars de guions d'almodóvar, assaigs sobre medem i llibres sobre la dolce vita, em torna al cap l'escena de starbucks. llavors reparo en l'autèntica naturalesa de l'acte que acabo de presenciar: negocis.
el maligne ( home vell) ha citat el seu procurador d'ànimes local ( capellà jove ). asseguts en una de les taules del cafè, amb la tranquil·litat del qui està al seu despatx, passaven comptes i departien sobre les incidències de la crisi en el negoci.
esgarrifat, em pregunto quants cafès calen per condemnar-se.
impossible: la temperatura del cafè és la mateixa que la del racó de l'infern on em podriré per haver ficat els peus en aquesta franquícia feixista. entra un capellà jove acompanyat d'un vell. el jove va vestit de rigorosíssim negre, rígid coll blanc, duu la ratlla a un costat, un rellotge de marca i uns mocasins enllustrats. com qui mastega les fulles del seu passaport a l'infern disfruto cada cullerada del cheese cake. el jove capellà, formós, elegant, la cara immaculada de la virginitat i el vell departeixen, relaxadament, asseguts en una taula. faig una ullada al meu entorn, obro la llibreta i escric:
"para nosotros la espuma sólo puede ser de una forma: perfecta"
"la calidez de starbucks nos sale de dentro"
( i als tovallons )
"less napkins. more plants. more planet."
tanco la llibreta i dóno un darrer cop d'ull l'inquietant rostre del capellà jove. m'aixeco de la taula i vaig per sortir. en passar davant la taula, observo que el vell no va vestit de capellà, com havia intuït veient-lo d'esquenes. és un home gran, encorvat. el seu rostre reflecteix una certa fatiga. podria ser el pare del jove capellà, el seu oncle.
enfilo cap als golem. encara tinc una estona i entro a la llibreria 8 i 1/2. mentre passejo entre exemplars de guions d'almodóvar, assaigs sobre medem i llibres sobre la dolce vita, em torna al cap l'escena de starbucks. llavors reparo en l'autèntica naturalesa de l'acte que acabo de presenciar: negocis.
el maligne ( home vell) ha citat el seu procurador d'ànimes local ( capellà jove ). asseguts en una de les taules del cafè, amb la tranquil·litat del qui està al seu despatx, passaven comptes i departien sobre les incidències de la crisi en el negoci.
esgarrifat, em pregunto quants cafès calen per condemnar-se.
2 comentaris:
i segur que després de cometre aquest terrible crim no ha anat a veure la peli dels Joy Division i ha corregut a veure'n una de qualsvol macarra de Hollywood!
sí, sí, la peli està vista. molt bones interpretacions de tots els membres de la banda. ara, la peli es nota una mica que està feta per un senyor que ha fet mots videoclips.
i l'actriu romanesa que fa d'anika és un bellesón.
Publica un comentari a l'entrada