dijous, 16 d’abril de 2009

l'atzavara

cap de setmana a banyoles. visita furtiva a can tista, casa de carles fontserè. therry bloch, la seva vídua, una novaiorquesa d'orígen català que s'expressa amb un deliciós català afrancesat, ens reb amb una hospitalitat exquisida i una tristesa commovedora. dos anys després de la mort de l'insigne cartellista, encara parla de "nosaltres" en present. en negrot, que era un cadell quan la darrera visita, amb fontserè viu, ara està gràs com un truja. avui therry està especialment trista perquè una de les seves millors amigues acaba de morir. ha decidit que no anirà a l'incineradora.

després d'una tassa de te, therry ens condueix a l'estudi. traquil·litza veure que tot està igual que la última vegada: els quadres, els mobles, els arxivadors, els estris de treball, el llibres, les fotos, els cartells, les esculptures, ... imaginava el patrimoni fontserè-therry dispers per fundacions i museus. sembla que fins que therry segueixi d'empeus (la seva salut i el seu vigor són envejables!) la casa quedarà tal i com està. les pintures segueixen penjades al mateix lloc on les recordava: el quadre que fontserè va pintar quan l'entrada dels aliats a paris ( "li agradava més l'esbós que el definitiu perquè el tanc li havia sortit massa llepat", ens diu therry ), el central park hivernal, l'autorretrat...

pujem al terrat de la casa. em fa por que negrot no faci caure therry. des d'allà, vista impressionant d'un plà de l'estany boirós, espectral. fa un temps de maquis. therry ens senyala l'atzavara del jardí. la van plantar fa deu anys amb en carles. l'atzavara només floreix una vegada. fa tres setmanes que d'aquesta atzavara n'ha brotat un tall que ara ja arriba als quatre metres d'alçada. el tall ha crescut ben amunt per escampar les llavors arreu i reproduir-se. després el tall s'assecarà i morirà, però la planta ja haurà donat el seu fruit.

sobre una de les taules de l'estudi he vist la màquina d'escriure amb la qual fontserè va escriure els dos volums de les seves memòries. l'últim cop que la vaig veure quedava a la vista (fontserè treballava en el tercer volum). ara estava coberta amb una funda. no vaig poder evitar fotografiar-la.


2 comentaris:

marc ha dit...

És ben estranya aquesta devoció per les relíquies i les traces de les persones significades, no?
Aviam si algú que s'hi conegui s'anima a entrar la Topobiografia d'en Fontserè...

timbuctú ha dit...

què seria de les persones sense els objectes?

aporto info topobiografica:

per a la expo imminent que es prepara a bcn sobre exilats catalans, therry ha cedit el portamonedes que fontserè utilitzava durant el període en que féu de taxista al niuorc.