caldo

Caldo

La clau farà un xerric
i s’obrirà la porta.
Escalfaràs el brou.
Una cadira buida et fitarà
mentre xarrupes el silenci espès.
Després, a poc a poc, mastegaràs
la carn d’aquest tubercle mal bullit
que t’ha grillat a dins el pit.

norai

amarres d'esperma m'aferrin
en es norai de's teu cul.

bomba lapa

la nostàlgia és una bomba lapa
sota el present que et condueix.

bilbao

cap de setmana a bilbao per veure els llops voladors d'en cai guo-quiang. excursió a l'ermita-illa de san juan de gaztelugatxe, roca imantada del mite de san juan i històries corsàries. vaig entrar dins una escultura de richard serra (escultor d'avantpassats mallorquetes) i quan en vaig sortir ja havia près la decisió.

perdo l'autobús de tornada, per poder llegir, al següent, una entrevista a barceló, al suplement de EL CORREO que robo al meu veí de seient. l'atzar és un esteta.

durant el viatge d'anada mossego l'AMBERES, de bolaño. trobo que el meu V.I.A.G.E.M, (escrit durant la meva estada lisboeta d'aquest març. inèdit.) és millor. només que no està acabat. o sí.

tornat a madrid escolto camarón. torno a llegir viny-holly: la seva poesia em penetra com el ionqui que es xuta després de temps sense fer-ho.

jo vull ser un bodegó de LUIS MELÉNDEZ.

ceci n'est pas un post.

rilke

" ... un cielo aún no alcanzado,
un infierno aún no olvidado ... "

rm rilke

six feet under

com que aquest és un blog afí a la literadura i a l'art en general i tal, doncs ...

real madrid 2-futbol club barcelona 6

ambunaparaula: història.

i tal

vull dir de la mena d'històries amb les que hom podrà castigar als fills, nebots néts, besnéts durant les interminables sobretaules de nadal.

la càmera miop

" notes per a una teoria del cine miop:

la càmera (per fí !) no com com l'ull que tot ho veu, sinó com l'ull que no ho veu tot, que no ho pot veure tot, que no veu l'imprescindible. l'ull que no arriba a veure-ho perquè (senzillament) arriba tard. és maldestre. està mal informat: no apareix a l'escena del crim o d'amor o de guerra en el moment just. la càmera que no hi és quan l'aconteixement. la càmera que no hi és quan hi hauria de ser. però no una càmera cega, sinó un càmera guenya o miop, que quasi no hi veu, que quasi arriba a contactar amb l'aconteixement. una càmera que, a vegades, va uns segons o minuts per davant de l'aconteixement i, d'altres, una estona per darrera.

quasi tota la història del cinema ha ignorat l'error, la no coincidència, el que passa quan no passa el que hauria de passar. ¿ per què la càmera sempre és allà on ha de ser per tal que nosaltres veiem el que ha se ser vist ? és massa sospitós. sóna a infiltrat de la gestapo.

utilitzar la càmera no com un perfecte voyeur, sinó com un voyeur maldestre.

utilitzar la càmera com un cartògraf a qui han donat les coordenades equivocades.

jo pagaria per veure pelis fetes per càmeres miops. "